CIE II: TAC

Com he exposat en la majòria del blog, mai he estat una persona a la qual les tecnologies se li donguessin massa bé, sempre les he trobat complexes i moltes vegades poc segures, fins i tot massa poc concretes. Evidentment en faig un ús constant, però no em moc més enllà de les xarxes socials o Google Drive. Quan era petit, tant el meu pare com la meva mare, es van focalitzar molt més en un aprenentatge a la natura o al parc abans que a casa o mirant algun tipus de pel·lícula o sèrie. La meva mare, de mateixa manera que jo, es considera una negada per les tecnologies, i el meu pare, tot i estar més informat, tampoc hi excel·leix.  Així doncs, la meva primera presa de contacte amb un objecte elèctronic que jo pogués controlar, més enllà del televisor, va ser a primer de primària, on ens van introduir al món dels ordinadors mitjançant la llengua anglesa. Jo sent el nen inquiet que era, no m’agradava massa, trobava aborrit haver de cercar imatges d’animals del bosc, quan amb la meva famíli

 LA GAMIFICACIÓ La gamificació és fer viure com una experiència de joc una activitat que no ho és. Quan arriba al món educatiu aquesta premissa porta implicita dues consequències: per una banda els educadors han de transformar la seva mirada davant les activitats educatives, pensant-les en clau d'experiències d'aprenentatge, i per l'altra han de pensar com dissenyen aquestes experiències agafant elements propis dels jocs. 2 exemples de gamificació: 1. Kahoot El Kahoot és una eina molt útil tant per a professors com per estudiants, per a aprendre i repassar conceptes de manera didàctica. Es tracta d’un joc de respondre preguntes de manera ràpida. 2. Socrative El Socrative és una eina multimedia que permet crear enquestes i questionaris sabent la resposta de cada alumne amb temps real a través d'ordinadors o de mòbils. Les classes que hem fet han estat molt útils i m’han enriquit com a futur docent amb un conjunt d’eines que no dominava o desconeixia completament, tot i a

 FOTOS DIÀRIES!! Anàlisi : Aspectes tècnics: - Pla: La majoria de selfies son primer pla o pla mig - Posició: La majoria presenten una posició frontal - Fons: El fons és variable en cada foto - Punt de vista: La majoria tenen un punt de vista picat o recte - Filtres: Les imatges no presenten filtres - Angle: El mateix que el punt de vista Aspectes compositius: - Expressió facial: A la majoria de selfies surto somrient, divertit o neutre - Posició del subjecte: És molt canviant i aleatori - Quantitat de persones: Varia molt segons la fotografia - Elements: En alguna foto porto quelcom estrany que crida l’atenció - Mirada: Cap a la càmera del mòbil Tot i que no vaig poder assistir a la classe en la qual vam poder exposar les presentacions i fotos, ho trobo un exercici molt interessant i divertit, he tingut la sort de rapar-me just abans d’iniciar l’exercici i m’ha fet molta gràcia veure com anava creixent el meu cabell. També ho trobo un exercici molt maco a fer amb infants, ja que així

COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL Els humans vivim en societat, per tant això comporta una necessitat comunicativa. Aquesta necessitat també apareix en els animals, però la seva comunicació és molt més simple i no fa ús d’un llenguatge. D’altra banda, els humans per satisfer aquesta necessitat utilitzem una capacitat de generar codis i entendre’ns a través d’ells, aquests varien depenent de com es transmet o com es rep la informació, per tant podem definir dos tipus de comunicació, la verbal i la no verbal. La paraula comunicar es defineix per posar algú al corrent d’alguna situació, és a dir, informar a algú sobre quelcom. L'acte comunicatiu té una sèrie 'elements que són afins a la comunicació verbal i no verbal, són indispensables perquè el procés de comunicar una idea es dugui a terme. En aquest sentit, els elements de la comunicació son: • Emissor : és qui envia el missatge • Receptor : és qui rep el missatge • Codi : és el sistema de signes que conforma una lengua • Canal

A la classe d'avui hem parlat sobre la ciberseguretat, un problema latent. Com que la tecnologia ha augmentat en els darrers any, la ciberseguretat cada cop està menys preparada a possibles atacs informatics. Un exemple és el que vam patir aquí a la UAB durant el primer trimestre. També hem comentat  la protecció de les dades personals i els hackejos. Per això, hem entrat a la web Have I Been Pwned? i hem pogut observar com la majoria de nosaltres hem estat hackejats sense ser-ne conscients. El hackeig és quelcom molt present avui dia en la xarxa, tot i així ho tenim molt menys present que robatoris o altres tipus de crim. Trobo que això ve causat de com de silenciós és aquest delicte i com d’indetectable és per una persona sense coneixements tecnològics àmplis, ja que no se’ns presenta cap recurs per a la detecció d’aquests en la nostra vida quotidiana. Així doncs, crec que és necessari que els recursos que se’ns han donat durant la sessió es comparteixin per assolir una bona prev