La meva experiència amb les tecnologies

Com he exposat en la majòria del blog, mai he estat una persona a la qual les tecnologies se li donguessin massa bé, sempre les he trobat complexes i moltes vegades poc segures, fins i tot massa poc concretes. Evidentment en faig un ús constant, però no em moc més enllà de les xarxes socials o Google Drive.

Quan era petit, tant el meu pare com la meva mare, es van focalitzar molt més en un aprenentatge a la natura o al parc abans que a casa o mirant algun tipus de pel·lícula o sèrie. La meva mare, de mateixa manera que jo, es considera una negada per les tecnologies, i el meu pare, tot i estar més informat, tampoc hi excel·leix. 

Així doncs, la meva primera presa de contacte amb un objecte elèctronic que jo pogués controlar, més enllà del televisor, va ser a primer de primària, on ens van introduir al món dels ordinadors mitjançant la llengua anglesa. Jo sent el nen inquiet que era, no m’agradava massa, trobava aborrit haver de cercar imatges d’animals del bosc, quan amb la meva família a l’estiu anàvem a parcs naturals acompanyats d’un guia a veure’ls. O perquè apreniem els elements de la ciutat a classe quan els teniem a les portes de l’escola. Però tot i així, com qualsevol nen, quan ens posàvem a fer jocs com un memory flipava en colors.

Durant l’ESO, ens van donar un IPad a cadascú i ens vam posar més seriosos en l’assignatura d’informàtica i tecnologia. Em va començar a interessar el tema de la programació, però mai de manera seriosa, utilitzava els espais que se’ns brindàven per fer pàgines web divertides i aleatories, que picant una imatge t’enviaven als memes més nous o a vídeos que jo trobava graciosos. Vaig tenir la sort de que no només feia riure als meus companys i companyes, si no que al meu professor també, i em vaig poder treure l’assignatura amb bona nota.

Al batxillerat, vaig perdre aquesta dinàmica de veure la tecnologia com a quelcom divertit, i es va convertir en un espai en el qual jo m’hi trobava incòmode. El fet d’haver de cursar el final de la meva etapa educativa semi-presencial em va ofuscar molt i estar davant d’un ordinador es va convertir en tornar a aquella classe de primer de primària on jo sensillament volia anar a l’institut i viure l’experiència amb els meus amics i amigues, en comptes d’estar consumint-me a casa.

Així doncs, ara estic a un punt on només utilitzo les tecnologies com a mètode de treball i prou, i per tant les assocío com a tal. No se si és positiu o negatiu, però és com jo ho estic vivint actualment. Tampoc em tanco a un futur on les tecnologies i jo poguem desenvolupar una bona relació més enllà de la laboral, però ara mateix no crec que evolucioni massa.